viernes, 10 de abril de 2009

Las 7 diferencias ¡de metal!

Gracias a las redes sociales que habitan nuestro mundo, tales cómo Facebook, for the sake of the example, y especialmente a una aplicación que recientemente se ha puesto de moda "toma tus cinco" en las que escojes tus cinco "cosas" preferidas de alguna temática, veáse por ejemplo canciones. Bien gracias a esto he abierto un "debate" con un amigo, muy amigo sobre un par de canciones. Ambos somos (o fuimos) abiertos fans del Power Metal, sí, ese metal rápido, con doble bombo, voz de falsete, un par de guitarras, riffs a mansalva, un sólo por enmedio y de vez en cuanto teclados e incluso orquestras. Bien, nuestro primer debate apuntava al mismo orígen del género que algunos creen en la canción de el "A night at the Opera" de Queen, The Prophet's song. Este género, al que aún amo, pero con menos amor que antes (véase nuestro noveno año de matrimonio y eso que no soy tan viejo) parece ser que de base, lo que es de base poco ha evolucionado, como así lo espera cualquier fan acérrimo del género a modo de ejemplo, utilizando un grupo arquetípico (y en parte casi fundador) germano de metal poderoso Gamma Ray os propongo el siguiente ejercicio:

Os pido ahora que hagáis el esfuerzo y me busquéis las 7 diferencias... si es que las encontráis

Painkiller de Judas Priest (1990) comparada con My Temple de Gamma Ray (2005)





La mencionada Prophet's song (1975) con Heading for tomorrow de Gamma Ray (1990)



3 comentarios:

Sala Sala dijo...

És curiós perquè nosaltres vam començar la casa per la teulada, vam començar per "l'evolució" i amb el temps hem anat descobrint els orígens, és a dir, els clàssics, i realment val la pena.

Jo ara escolto Blind Guardian (el meu grup preferit) i només sento Queen amb guitarres més pesades, fins i tot Sonata m'hi recorda... I el cas de Gamma Ray és molt més exagerat, no sé fins a quin punt es tracta d'influència o plagi, la veritat. Busca una dels Judas que es diu "The Sentinel", fins i tot una part de la tornada diu "Condemned to Hell". Et sona? :P

Ivan Monells dijo...

El que passa Sala, és com sóm d'una "nova generació", els clàssics ens queden errenre.

Tot hi això, quan escolto Higway to Hell o HAllowed by the name me n'adono que realment, escoltar la millor músisca dels últims 30 anys és molt més interessant que escoltar la millor d'aquest any :).

Marc Costa i Sitjà dijo...

Jo vaig un parell de passes enrere, però ja us atraparé ja. És normal que fem les dues coses; haver començat la casa per la teulada. Així ha sigut sempre, i hem de conèxier quins son els orígens del que escoltem i ser conscients que fa temps que al món no hi ha res nou i tot son variacions :).

De totes maneres, ni tan sols Queen seria considerat tan original en la seva època com ara ho considerem; la gent d'aleshores tindria la "memòria històrica" suficient per comparar.